Sant Jordi

No calen mes paraules..."Els vells amants"...avui es el seu dia

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.

Les seves mans, nervioses i arrugades.

Els seus cabells el temps ha tornat blancs

i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat

(si els costums que segueixo ho permeten),

s'estimen com jo voldria ser estimat

quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mansels vells amants.

I recorden, com ahir,les flors que van collir.

I s'agafen les mansels vells amants.

Es miren i ho saben tot,

no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps

amb el retrat que a la paret penja.

On els vells viuen es va aturar el temps

després que es varen casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran

i el cobretaula carregat de randes.

La ràdio antiga i el rellotge gran

que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mansels vells amants.

I es bressolen cada nitcom dos infants petits.

I s'agafen les mansels vells amants.

I es pregunten: "Estàs bé?

Avui no et fa mal res...?"

I per Sant Jordi ell li compra una rosa

embolicada amb paper de plata.

I per Sant Jordi ell li compra una rosa

mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.

No tenen por, no tenen pressa.

I pels carrers s'han perdut els amants

amb una flor i la seva tendresa...

(Joan Manel Serrat)