...

He après que ningú no es perfecte…
Fins que t’enamores.

He après que la vida es dura…
Però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai…
Les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura…
La felicitat se’n va a un altre lloc.

He après que hauria d’utilitzar sempre bones paraules…
Perquè demà potser me les hauré d’empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic…
Per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento…
Però sempre hi puc fer alguna cosa.

He après que quan un nadó t’agafa el dita amb la seva maneta…
Et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya…
Però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge…
I no pensar només en la meta.

He après que és millor donar consells en dues circumstàncies…
Quan són demanats i quan en depèn la vida.

He après que com menys temps malgasto…
Més coses faig.

(Inspirada...)

Sant Jordi

No calen mes paraules..."Els vells amants"...avui es el seu dia

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.

Les seves mans, nervioses i arrugades.

Els seus cabells el temps ha tornat blancs

i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat

(si els costums que segueixo ho permeten),

s'estimen com jo voldria ser estimat

quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mansels vells amants.

I recorden, com ahir,les flors que van collir.

I s'agafen les mansels vells amants.

Es miren i ho saben tot,

no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps

amb el retrat que a la paret penja.

On els vells viuen es va aturar el temps

després que es varen casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran

i el cobretaula carregat de randes.

La ràdio antiga i el rellotge gran

que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mansels vells amants.

I es bressolen cada nitcom dos infants petits.

I s'agafen les mansels vells amants.

I es pregunten: "Estàs bé?

Avui no et fa mal res...?"

I per Sant Jordi ell li compra una rosa

embolicada amb paper de plata.

I per Sant Jordi ell li compra una rosa

mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.

No tenen por, no tenen pressa.

I pels carrers s'han perdut els amants

amb una flor i la seva tendresa...

(Joan Manel Serrat)

MANCA D'INSPIRACIÓ

Molt, massa temps, sense se-ne capaç...i no per manca de coses a dir, tot al contrari, fins i tot pot ser que el problema radiqui en l'excés de sensacions, pujades i baixades que deixen l'equilibri molt lluny de les meves percepcions... el cas es que no m'en surto, les paraules se'm desfan entre els dits, la coherencia brilla per la seva absència...
Les intencions no son suficients, i es curiós, perque sí sobre el paper? perque no davant d'una pantalla????
Potser el millor remei serà deixar d'intentar-ho... ja tornarà...